Ja han passat tres anys! Qui ho diria!
Tant petitons!
Aquell primer dia ple de pors i incerteses.
Com serà la nova escola?. Com serà la meva mestra? I els meus nous companys?
Ja han passat tres anys! Qui ho diria!
En aquests tres anys hem compartit moltes experiències.
Tant la Sílvia com la Maria us trobaran a faltar.
Només volem que comenceu la nova etapa escolar amb tanta alegria i ganes de treballar com ho heu fet durant aquest tres anys.
Us deixen un poema de la Lola Casas que transmet molt bé els nostres sentiments després d’haver compartit amb vosaltres tantes experiències.
CARTA DE LA MEVA MESTRA
Recorda’m
en un vol d’orenetes,
i en l’alè del vent de llevant.
Dins d’un bosc,
és primavera!,
i en veure
el sol carminat.
Recorda’m
en un ram de roselles,
i en els ulls de les estrelles!,
i en sentir els ocells cantant.
Dins de la nit,
amic poema!,
i en veure
el cel blau pintat.
Recorda’m
quan algú t’estimi.
Perquè jo…
també t’he estimat.
Lola Casas
Advertisements
Deixa un comentari