Enviat per: p3europa2010 | Març 30, 2011

Conte: L’ARC DE SANT MARTÍ

El dimecres 30 de març i 6 d’abril, la M. José, la mama de la MARINA de P3B, ha vingut a la nostra classe carregada de colors per explicar-nos un conte sobre el valor de l’AMISTAT.

Ens ha agradat moltíssim, després hem pintat amb els colors de l’arc de Sant Martí.

MOLTES GRÀCIES per regalar-nos aquest conte!

L’ARC DE SANT MARTÍ

Al pais dels contes, un dia va esclatar una forta tempesta. Plovia, plovia, plovia. Però quan la pluja va parar i va tornar a brillar el sol, al cel es va formar un meravellós Arc de Sant Marí compost de 7 colors diferents: vermell, taronja, groc, verd, blau cel, anyil i violeta.

–          Jo sóc el color més important. Sóc el color de les flors més boniques, els fruits més saborosos, i les verdures més bones… vermella és la sang que corre per les venes i vermell és el cor!- va dir el vermell.

–          Jo, jo i jo sóc el que compta per damunt dels altres. Del meu color són els fruits més sucosos-  va respondre el taronja.

–          Jo sóc el més important!! Sóc el color del sol- va protestar el groc, envejós.

–          I jo que us he de dir? Totes les plantes de la Terra són verdes!- el va fer callar el verd.

–          Jo sóc el més important: sóc el color del cel i del mar!- estava enfurismat el blau cel.

–          Que dius jo sóc el més important!- va dir lanyil.

–          Jo sóc el més important, estic per damunt de tots- va cridar el violeta.

–          Tu ets l’últim… el primer sóc jo!- va dir el vermell.

Els colors es van barallar i l’arc de Sant Martí no era tan bonic com abans.

–          Jo me’n vaig d’aquí, estaré millor tot sol!

Tots els colors van marxar i no en va quedar res de l’Arc de Sant Martí. Res de res!!!!! El cel s’havia quedat buit.

Però tot seguit el vermell, el taronja, el groc, el verd, el blau cel, l’anyil i el violeta es van adonar que no els hi agradava estar sols: no tenien ningú amb qui parlar, no podien riure amb ningú… no tenien amb qui plorar.

Per fi, un dia tots els colors es van retrobar i el vermell va preguntar finalment:

–          Amic, què us sembla si fem les paus?

Després va allargar la mà al taronja.

El taronja l’hi va encaixar somrient: Quina idea més bona!

Després es van donar la mà tots els colors i com per art de màgia, un meravellós Arc de Sant Martí es va formar en el cel.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Categories

%d bloggers like this: