Enviat per: p3europa2010 | Juliol 12, 2013

Ja han passat tres anys! Qui ho diria!

Ja han passat tres anys! Qui ho diria!

Tant petitons!

Aquell primer dia ple de pors i incerteses.

Com serà la nova escola?. Com serà la meva mestra? I els meus nous companys?

Ja han passat tres anys! Qui ho diria!

En aquests tres anys hem compartit moltes experiències.

Tant la Sílvia com la Maria us trobaran a faltar.

Només volem que comenceu la nova etapa escolar amb tanta alegria i ganes de treballar com ho heu fet durant aquest tres anys.

Us deixen un poema de la Lola Casas que transmet molt bé els nostres sentiments després d’haver compartit amb vosaltres tantes experiències.

CARTA DE LA MEVA MESTRA
Recorda’m
en un vol d’orenetes,
i en l’alè del vent de llevant.
Dins d’un bosc,
     és primavera!,
          i en veure
          el sol carminat.
Recorda’m
en un ram de roselles,
     i en els ulls de les estrelles!,
i en sentir els ocells cantant.
Dins de la nit,
     amic poema!,
          i en veure
          el cel blau pintat.
Recorda’m
quan algú t’estimi.
     Perquè jo…
          també t’he estimat.
Lola Casas
Anuncis
Enviat per: p3europa2010 | Juny 23, 2013

L’ESTIU JA HA ARRIBAT

Durant els mesos d’estiu també hi ha nens i nenes que celebren el seu aniversari.
Felicitem els tigres ADRIÀ, ELOI, GERARD I RUT i els óssos SANDRO, MARINA, ISA, RUBEN B. , ERIK, JAMILATU.

Enviat per: p3europa2010 | Juny 22, 2013

AL JUNY L’ESTIU NO ÉS LLUNY.

Aquest mes felicitem l’ós Adrià i els tigres Merian, Nayara i Carla.

JA TENIU 6 ANYS, MOLTES FELICITATS!

Enviat per: p3europa2010 | Juny 22, 2013

PEL MAIG CADA DIA UN RAIG.

El Yulen i la Marta de la classe dels tigres sumen un any més.

L’Alejandro, la Clàudia, el Ruben G., el Francisco i l’Eugym de la classe dels óssos també fan anys.

MOLTES FELICITATS A TOTS!

Enviat per: p3europa2010 | Abril 22, 2013

Activitats SANT JORDI

Enviat per: p3europa2010 | Abril 14, 2013

EL CIRC

Tens memòria? …. i equilibri?

Juga amb el Circus SIMON i podràs comprovar-ho.

Enviat per: p3europa2010 | Abril 4, 2013

Conte: EL PALLASSO QUE NO VOLIA FER RIURE

Enviat per: p3europa2010 | Abril 4, 2013

A L’ABRIL CADA GOTA VAL PER MIL.

Aquest mes celebrem l’aniversari de la SALMA, de l’ALEIX, de l’ADRIÁN i de l’ARIGG.

MOLTES FELICITATS!

Enviat per: p3europa2010 | Març 11, 2013

Conte: LA CASETA DE XOCOLATA


Ton i Guida són dos germans d’una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d’abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l’operació i aquest cop el rastre està fet d’engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.

Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Ton a una gàbia i fa de la Guida la seva minyona. Amenaça amb menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l’alimenta amb les llaminadures. El Ton, però, aprofita que la bruixa no veu bé i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s’ha engreixat.

Un dia, farta d’esperar, mana la Guida que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s’apropa per veure si està prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Ton i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.

Enviat per: p3europa2010 | febrer 28, 2013

Conte: EL LLEÓ I EL RATOLÍ

A l’ombra d’un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se’n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l’esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d’una grapada, el va atrapar.

El ratolí, en veure’s pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat,l’ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure.

Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d’uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s’escapà, gràcies al ratolí, d’una mort certa.

I des d’aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!

Older Posts »

Categories